L’accident de la Lluna

Ara la mirem a la seva cara bonica i no ens enrecordem del que hem passat aquestes últimes sis/set setmanes. Bé, mentida, ens enrecordem, pero no hi donem importància.

Com molts sabeu, mitjançant les xarxes socials, la nostra gosseta Lluna va creuar la carretera de davant de casa amb la mala sort que una moto (la qual no va patir cap problema o accident) va xafar la Lluna.

Jo, en Carles, vaig tenir la mala sort de veure tot l’accident en primera persona i d’estar en estat de xoc al mateix temps, sense temps a reaccionar, vaig agafar la Lluna com millor vaig poder, ella va deixar de plorar quan la vaig tenir en brassos.

Va passar tot molt ràpid i gràcies als veïns vam poder arribar molt ràpid al veterinari més proper a casa. Van examinar la Lluna molt ràpid, la van sedar i per sort, va sortir de l’estat de xoc que patia per culpa del xoc. Un cop estable, van poder veure que tenia una cama trencada completament i l’altre, dislocada, per sort, la resta de cos (cor, cap, panxa, columna, potes de davant) estaven fora de perill ja que la moto no havia xocat en ella.

Un cop examinada, van tenir-la en observació aquella nit i les 3 properes. Pels que teniu animals de companyia i esteu acostumats a dormir amb ells, aquelles nits van ser eternes. L’endemà, després de molt plorar vam anar al veterinari a veure la petita, fora conyes, estava animada pero no sabia ben bé que passava, vam parlar amb el veterinari i en va dir que faria el millor que podia per salvar la cama.

La van operar i quatre dies després la Lluna tornava a casa amb un estat difícil de gestionar. No podia caminar (GENS), no feia les necessitats (pipi i popo) per ella mateixa i ens van dir que mínim 6 setmanes fins poder treure els claus de la cama (sense prometre que pugui controlar les necessitats).

Van ser setmanes molt dures, com vau poder llegir a Instagram, vam pensar el pitjor per la Lluna, ja que no veiem cap millora. Pero ella és una lluitadora i amb la nostra petita ajuda, cada dia va anar millorant, ja no ens enrecordem del dia que va començar a fer pipi per ella mateixa, o d’esperar i demanar de baixar al carrer (encara amb les cames en curació), del dia que va tornar a pujar a dormir amb nosaltres (i roncar), o dels primers sprints jugant amb la Raskal (la gossa dels companys de pis), o de la recuperació de la gana infinita dels beagles, o de les ganes de voler caminar, de voler estar amb nosaltres.

El que més ens serveix per veure l’evolució és la gent del barri. És una passada que gent que no et coneix de res sigui tant i tant bona amb nosaltres. Ens animaven, ens deien que cada dia millorava més i bé, que la Lluna és la gossa famosa de la zona i ja l’esperen al parc per fer-li una festa (m’ho han dit avui que hem arribat a veure els seus amics beagles del carrer (Brax i Romi).

La setmana que ve el veterinari li retira els claus de la cama (la qual la té curada pero em esperat una setmana per assegurar-ho tot) i ja podrà fer vida normal 100%. Crec que anirem al parc a celebrar-ho.

Vam patir molt per la Lluna, sempre hem dit que no volem que tingui cap dolor, em pensat en sacrificar-la, em decidit que no tindrem més gossos pero també hem decidit que li donarem la millor vida que pot tenir amb nosaltres. De veritat, tancar els ulls i veure l’imatge és segurament la pitjor cosa que viurem mai.

Sobretot, estem escrivint aquesta entrada per donar les gràcies a totes les persones que han destinat una mica del seu temps (sempre atabalats tots) per interessar-se per la petita Lluna i per nosaltres, de veritat, ha estat com la nostra energia per seguir endavant.

El millor que tenim ara, és poder seguir el camí els tres junts, un camí que fins ara ha estat màgic i ha tingut una parada curta, pero seguirà essent màgic mentres els tres estem en aquesta aventura de la vida.

PD: No hem volgut penjar cap fotografia de la Lluna ferida o al veterinari en mal estat físic ja que no volem oferir cap mal moment a ningú i tampoc facilitar a Internet imatges que no volem que siguin compartides en cap dels nostres casos.

Una abraçada a tots i molts petons peluts de la Lluna.

Publicat per Carles Rabada

Amant boig de la tecnologia. Fan del FCB a mort, boig per viatjar i els seus dos amors sempre van amb ell. La guapa de la Eva i la Lluna.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *