Avui fa un any de tot

Si, estem aqui, un any després d’aquell dia, i toca fer balanç de tot. De el que va significar, del que hem viscut i del que viurem. Uf, deunidó.

Tot va començar quan l’Eva va visitar Austràlia, Sydney, ja farà una bona temporada. Va tornar enamorada del continent i amb ganes de portar-mi. Jo estava bastant acomodat, de fet, just tornar ella d’Austràlia i del nostre viatge per Tailàndia vaig canviar de feina i podiem dir que estava vivint una bona tempoarada.

Pero bé, vam decidir fer el salt, i quin salt. Crec que us puc dir una cosa, és una aventura que recordaré sempre, per sempre i ho recomanaré a tothom. Vam vendre tot el que teniem, per dir tot és tot. Només vam decidir emportar-nos una maleta de 20 KG cadascú i la nostre filla petita, la Lluna (la preciosa beagle de sis anyets que tenim).

L’Eva va marxar abans ja que començava la seva excedència i no podia estar sense treballar. Va arribar a Brisbane i va explorar el terreny esperant que la segona tongada arribes a la ciutat.
La guapa de l’Eva va trobar feina bastant ràpid i van passar els dos mesos de preparació per la Lluna. El dia havia arribat i tot va ser un mar de llàgrimes. La vaig portar al aeroport amb la meva mare i separar-se d’algú sempre és dur, pero quan amb qui et despedeixes no enten el que passa, encara més, i quan ha de passar 10 dies de quarentena a Melbourne i un altre avió fins arribar a la nova casa, més.

Pero bé, va passar el temps, van passar els nervis i la Lluna ja estava amb la seva mare a Brisbane. Va ser molt bonic el moment en que va arribar la Lluna i va veure a l’Eva, era com, per fi m’han deixat venir-vos a veure!!

Un cop elles estaven juntes tocava la part final, en Carles embarcava cap a Brisbane amb parada a Singapure i Darwin (l’última parada ja era Austràlia tierra querida).

Abans de tot aquest viatge pero, havia de despedir-me de tothom. Amics, familia, coneguts que cada cop eren més amics que mai.. El que si se ara es que potser no vaig poder gaudir més temps en aquells últims moments de gent que ara és més vital que d’altres, gent que t’aprecia i respecte més que els teus de tota la vida.

Crec que mai he pogut expressar-me com he volgut ja que sempre ha estat condicionat per les opinions pero si estem a Austràlia els tres junts és perque en una relació les decisions es prenen junts. Qui no ho respecti o qui ho trobi una tonteria em sembla molt bé pero llavors que no vaigin donant classes d’educació.

En un viatge com aquest descobreixes qui és vital per tu en el teu dia dia, i per mi ho és l’Eva. Portem un any lluny de casa, sols i amb mil aventures bones i dolentes. Crec que apart de ser la meva parella, és a la vegada la meva millor amiga (només falta que li agradi més la cervesa jajaj). És una noia molt reservada, molt de fer la seva i molt de valorar les coses, més les petites que les grans. I l’estimo molt.

Bé, vaig marxar i aterrar després de fer la volta al món en avió gairebé. Un cop aqui, els primers dies sembla que vius en unes vacances permanents. Vaig tenir sort i ràpidament vaig trobar feina (el mateix dia al aterrar em van oferir una feina).

Compartiem casa fins farà tres setmanes amb una parella australiana molt maca a un suburbi molt aprop de la ciutat. Ara ho fem, encara més aprop de la ciutat i del gran parc del centre (Roma Park) amb dues noies colombianes molt maques.

Els dos tenim feina (varies) i la Lluna està molt bé després de tot. Dic després de tot ja que va patir un accident el qual va estar apunt de morir.
Tot va passar davant de casa i amb jo present (Carles). No ho vull recordar pero és inebitable. Tot va ser ràpid i gràcies als veïns de casa vam anar volant al veterinari. La van salvar de morir del xoc i van haver de reconstruir una cama (trencada per tres parts i col·locar l’altre que estava dislocada). Un cop tot estava a lloc i estable ens van explicar que no feia les necessitats per si sola i que si no ho feia en els propers dies haviem de pendre una decisió.

Va ser dur, molt dur. No ho podeu imaginar. Van ser 8 setmanes de foscor, tristor i poques ganes de fer res. Pero vam començar a veure la Lluna fent les necessitats, caminar poc a poc, tornar a tenir ganes de menjar, saltar i a data d’avui, fer sprints al parc amb els altres gossos. No us ho negarem, vam plantejar-nos sacrificar-la i donar-la en adopció ja que era inviable. Pero eh, ara estem amb una casa amb jardí, la qual li encanta, tenim un dog park aprop i es porta molt bé (fins i tot prefereix dormir al seu nou llit que amb nosaltres (de moment).

Bé, a data d’avui hem visitat gairebé tot Brisbane i els seus voltants i Sydney (actualment l’Eva està a Melbourne) pero toca començar a mouren’s més.
Trobar a faltar casa? És una sensació diferent, no és trobar a faltar, és perdre els moments essencials encara que sabem que hi som a temps. Ens sap greu sempre que passa una cosa i voldriem ser-hi, o un aniversari, o una festa sorpresa, o un Nadal, pero podem dir que amb aquesta minifamilia que tenim, intentem fer-ho tot possible.

Us trobem a faltar, està molt clar, pero també estem vivint una vida junts, lluny, pero amb contacte gairebé a diari amb el sant WhatsApp i Skype.

Ah, i us puc dir que l’Eva ja hauria tornat a Catalunya pero hem allargat si tot va bé fins a finals de març del 2019 ja que vam fer una gran inversió i ens vam desenpallegar de tot per estar aqui i jo volia quedar-me més (m’agrada molt el tema de la cuina (Eh petito de Cal travé) i si no, no farem més viatges amb la trupé Carrera.

I ara, aquest nou any que comencem lluny de casa ha de ser màgic. De moment tenim diferents viatges encaminats pero la nostra intenció és fer calaix i quan acabem aquesta última visa a Austràlia, viatjar molt i tornar a casa. Pero molt.

Esperem que aquest any us hagi passat igual de ràpid que ens ha passat a nosaltres, amb alts i baixos i moments per recordar. Intentarem portar-vos més posts ara que ja tinc més temps, recuperar el canal de Youtube si tot va bé i explicar-vos moltes més coses. Us ho prometem, i com dic al Podcast, feu un Vermut que sempre anima la conversa.

Publicat per Carles Rabada

Amant boig de la tecnologia. Fan del FCB a mort, boig per viatjar i els seus dos amors sempre van amb ell. La guapa de la Eva i la Lluna.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *